 |
| Joan Beltran al seu despatx el 25 d'octubre de 2016. Foto: Jordi Duran |
L'any 1939, a l'octubre, mesos després d'acabar la Guerra Civil, va començar a anar a escola, al Col·legi de Sant Pere Apòstol, regentat pels Germans de les Escoles Cristianes de Joan Baptista de La Salle, situat als actuals carrers de Cristòfol Despuig i de Joan Baptista de La Salle, a tocar dels locals de la companyia Hife. Eren uns anys molt difícils i de gran precarietat. Beltran va començar a anar a escola als 6 anys i va coincidir amb nois de 12 anys perquè el conflicte bèl·lic no els havia permès de començar a estudiar abans.
En este centre va cursar l'ensenyament primari i els estudis de comerç. Als 13 anys, quan li'n faltava un per a acabar el comerç, va haver de deixar precipitadament els estudis a causa de la prematura mort del seu pare. Llavors va posar-se a treballar durant cinc anys a la botiga familiar de perols i utillatge per a la cuina que regentava la seua mare a l'actual avinguda de la Generalitat. El 16 de febrer de 1952 es va tancar l'establiment i va portar els comptes del Sr. Ramon Elias durant poc més d'un any.
La infantesa de Joan S. Beltran, igual com la de la resta de xiquets de la seua generació, va estar marcada per l'ambient de postguerra i del franquisme més punyent. D'aquells anys recorda les penúries i l'escassesa del moment, i també que tota la formació escolar que va rebre era en castellà.
Li resten també records més agradables, com les llargues caminades pel coll de l'Alba i Mig Camí que feia amb les seues cosines. L'excursionisme, que va començar a practicar quan tenia 8 o 9 anys, ha sigut una de les passions principals del lingüista tortosí, en especial les trescades pels senders del Port, massís que coneix a la perfecció. Actualment, Beltran és el soci més antic de la delegació de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) a Tortosa, entitat que es va fundar el 1954 a la capital del Baix Ebre "a iniciativa dels scouts, com ara Vallès, Anguera, Carme...", recorda l'autor de Vocabulari de cruïlla.
A banda de l'excursionisme, Joan S. Beltran també és un apassionat de la sardana. A través de la filial sardanista del Club Esportiu Tortosa en un primer moment i, posteriorment, des del Foment de la Sardana-Cantaires de l'Ebre Delta, va participar en molts aplecs i ballades arreu del territori. Beltran reconeix que "la jota és molt més antiga a Tortosa, va arribar abans que la sardana; però hem de tindre en compte que la sardana va arribar a la ciutat els anys 22 o 23 del segle passat, de la mà de gent com Angelats i Ferrer, que van fundar el Foment de la Sardana".
L'any 1953, concretament el 16 d'abril, va entrar a treballar a la sucursal del Banco de Aragón a Tortosa, situada a la cantonada del carrer de Cervantes amb el d'Argentina. En esta entitat, posteriorment reconvertida a Banco Central i més tard a Banco Central Hispano (BCH), s'hi va estar durant "quaranta anys, un mes i quinze dies", segons apunta amb precisió el mateix Beltran.
Està casat amb Maria Garcia i és pare de dos fills: Joan (metge) i Jordi (professor).
